Bacallà amb panses al estil Polònia

 fa dies que vull posar aquesta recepta, perquè en aquest país, la conya fa tanta falta com el menjar i els amics del Polònia si en algo son especialistes es en aixo, en la conya

així doncs amb el seu permis i la col·laboració estel·lar  del Ferran Adrià Polac alla va

Aquest plat és molt senzill de fer, tant per un ehpert com jo, que sóc el rei dels fogons, la màquina del Bulli, com per uns mindundis com vohsaltres que lo méj semblant a uns fogons que heu vist són els sostens de l'Obregón per la tele.
 
Primer de tot cal llevar-se d'hora i anar a pejcar un bacallà. És molt important que el bacallà estigui viu perquè éj aquí on radica la clau del plat d'avui.


Un cop tinguem el bacallà hem d'aconseguir una dona entrada en edat, pohjsem d'unhs 80 o més anys i que sigui soltera. Li direm que enjs hem enamorat d'ella i que tanqui els ulls que li volem fer un petó a la boca. Ei, ei, ei,... que sí! Que el plat va així! Dubteu del rei de la cuina?

Continuem. Quan la dona tanqui els ulls i posi els llavis a punt per fer un petó, agafarem el bacallà i farem que hjsigui el bacallà qui li faci el petó a la vella repetidament. I ara només cal ehjsperar.


Sí, perquè de tots és sabut que si li fas un petó a una vella et surt una pansa a la boca, això és cultura popular, xavals!

Quan li surtin les panghses, matarem el bacallà, el desconstruirem, el fregirem, l'esferificarem, li posarem un penhjsament de ketchup i ja ens el podem menjar. Fàcil el bacallà amb panghses, oi?
Que aprohj.. que aprojghf.. que aprojfhffsff.. que aprofghjiti! Ara coi!! 
  

P.D la iaia no cal que conegui al Gaudi